MTX i acupuntura

La Medicina Tradicional Xinesa considera el cos humà com part integrant de la natura i com producte de la mateixa, és a dir formen part de la mateixa essència, i les mateixes lleis regeixen per un i per l’altra.

Terapeuta graduada: Remei Sendrós Sanfrancisco

Des de l’origen dels temps l’home ha intentat combatre la malaltia i el dolor amb diversos mitjans. Un d’ells és la Medicina Tradicional Xinesa, que en Occident és coneguda sobre tot, a través de l’acupuntura.  La base de la MTX des de el seu origen és recuperar la salut perduda. L’home com animal ha perdut capacitat instintiva en favor de capacitat de raciocini, això fa que no sapiguem quins mecanismes ens ajuden a recuperar la salut, en canvi un animal malalt sí que sap com fer-ho. 

El calor del foc, a part de calentar el cos, feia desaparèixer dolors. Després de molts anys d’experimentar amb varies plantes amb el mètode d’assaig i errada, van descobrir que les fulles de moxa (Artemisa Chinensis) proporcionaven els beneficis terapèutics més efectius.

Al principi aplicaven calor en zones extenses, després van observar que reduint les zones aconseguien els mateixos resultats. Les àrees es van anar reduint i varen derivar en el que avui són els punts d’acupuntura i els meridians van néixer per la derivació dels punts.

La Medicina  Tradicional Xinesa considera el cos humà com part integrant de la natura i com producte de la mateixa és a dir, formen part de la mateixa essència i les mateixes lleis regeixen per un i per l’altra. En aquesta medicina  el individu es considera com un microcosmos que no pot ser aïllat del seu medi ambient, inclòs els social.

El dolor era i és un signe d’alarma, el dolor altera e inhabilita  i de forma natural,  va néixer un mètode per estimular l’organisme i calmar aquest dolor: la moxibustió. Des de el punt de vista històric la moxibustió seria més antiga que l’acupuntura, fusionant-se posteriorment i es farien companyes inseperables en la pràctica clínica. El concepte de malaltia és el resultat d’un conjunt de signes canviants que no es basen en una anatomia orgànica.

La Acupuntura elimina el dolor i la inflamació, estableix la funcionalitat,  restaura i transfereix el Qi. Les ressenyes més antigues de l’acupuntura daten del S. XI A.C., on s’utilitzaven agulles de pedra, sílex o jade amb finalitat terapèutica, per aconseguir un estímul més fort. Més endavant es van utilitzar agulles d’espines de peix, ossos d’animals, palets de bambú. Més proper a la nostra època, agulles metàl·liques de ferro, coure, plata, or, fins arribar a l’actualitat que són d’acer rebutjable.

El ideograma que es va traduir en occident  com “acupuntura” era metall-foc, lo que confirmaria l’íntima connexió d’ambdues tècniques.

Per  poder comprendre i captar la riquesa de la Medicina Tradicional Xinesa hi ha que respectar i aprendre la seva pròpia  semàntica i semiologia.