Fitoterapia

Amb el desenvolupament industrial i de ciències com la química, l’estudi de les plantes medicinals es torna científic.

Fitoteràpia és la ciència que estudia la utilització dels productes d’origen vegetal amb finalitat terapèutica, tant per prevenir, pal·liar o per curar un estat patològic.

Les plantes medicinals s’utilitzen al menys des de fa 5000 anys però possiblement es remunten a les tribus prehistòriques, en aplicacions màgic-religioses, on els xamans i els bruixots eren l’única atenció sanitària.   

Fent un petit recorregut per la història, es sap de cert que els antics egipcis utilitzaven nombroses plantes amb finalitats curatives, algunes de les quals són molt apreciades en la actualitat per les seves virtuts medicinals. Podem anomenar per exemple, el Carví i el Comí, com carminatius i estimulants. 

En la Xina s’han catalogat més de 7000 espècies diferents de plantes medicinals i el seu tractament es basa més en el sabor, l’olor i la temperatura de les plantes que en els estudis farmacològics d’elles. També Hipòcrates de Cos (460-377a.C.), va dedicar gran part de la seva activitat al estudi dels tractaments amb espècies medicinals i a la seva aplicació en la salut i les malalties. El grec Dioscòrides, va ser el primer en publicar un llibre complert sobre plantes medicinals, “De Materia Médica”. Aquí a Espanya, el segovià Andrés de Laguna  (1500 -1568), fou un dels metges més eminents de la seva època i qui va traduir l’obra de Dioscòrides.

El descobriment d’Amèrica va proporcionar una interrelació d’intercanvi d’espècies medicinals en ambdós sentits. Amb el desenvolupament industrial i de ciències com la química, l’estudi de les plantes medicinals es torna científic i es basa en les substancies que tenen una acció farmacològica, els anomenats principis actius que poden ser substancies simples, de composició química igual o semblant (com els heteròsids o els alcaloides), o barreges complexes (com els olis essencials, les gomes o les resines).

Les plantes s’utilitzen molt poques vegades en el seu estat natural. Totes contenen una quantitat important d’aigua, aquesta  varia en funció de la part de la planta utilitzada. Per evitar la pèrdua dels principis actius, la solució més clàssica i adequada és la dessecació de la planta.

Diferents formes de preparar les plantes medicinals:

  • Infusió. Es calenta l’aigua, s’afegeix la planta quan arranca el bull i s’aparta del foc, es deixa reposar uns minuts. El temps de repòs no superarà els deu o quinze minuts en funció de la planta.
  • Decocció. La planta es bull durant un temps determinat, l’ebullició sempre serà a foc lent, s’utilitza per les parts no aromàtiques i dures de les plantes.
  • Reducció. És una decocció de més de vint minuts, es redueix una part del líquid inicial, s’utilitza per les plantes amb principis actius inestables per el calor.
  • Maceració. La planta es deixa reposar unes hores en aigua freda, serveix per extraure principis actius inestables al calor però solubles en aigua.
  • Vins medicinals. Es preparen quasi sempre amb plantes seques, en maceració i amb un líquid alcohòlic.
  • Olis medicinals. Es preparen igual que els vins però amb oli.
  • No totes les plantes es poden usar en cataplasmes i es necessita un medi de transport o absorció, que normalment és un drap blanc  de lli o cotó.
  • La resta de preparacions pertanyen al camp farmacèutic.

És impossible separar la història de la fitoteràpia , de la medicina, ambdues van estar unides durant mil·lennis, ja que les plantes medicinals eren el principal remei o fàrmac per a la pràctica mèdica. Una part important dels fàrmacs actuals deriven, directa o indirectament, de principis actius de les plantes.