Aromaterapia

Mitjançant les seves fragàncies i propietats terapèutiques, els olis essencials ens acaronen tendrament en tots els nostres nivells existencials (psicològic, físic, emocional, espiritual i social).

L’Aromateràpia, és un tècnica que es basa en les propietats curatives dels olis essencials amb finalitats terapèutiques, tant a nivell físic com emocional.

Els olis essencials són els compostos  químics naturals que contenen algunes de les substàncies responsables de l’aroma i la fragància de les plantes. Són líquids volàtils que procedeixen de la destil·lació per vapor d’aigua de les plantes medicinals i és 100% molècula aromàtica.

Cada oli s’obtindrà d’una secció concreta de la planta, s’utilitzen les fulles, els pètals, les arrels, les closques dels fruits, les fustes, les llavors o els troncs. Però pot passar que agafant diferents parts d’una mateixa planta, obtinguem olis essencials diferents. Per exemple, si agafem les closques de la taronja, s’obté l’oli essencial de Taronja; si agafem les flors, l’oli essencial de Flor de taronger (Azahar) o Neroli, i si agafem les fulles, l’oli essencial de Petit Grain.

Els processos d’obtenció dels olis essencials, dependrà de la part de la planta que s’utilitzi, sent els més empleats la destil·lació al vapor i la pressió en fred. Hi ha un procés que és més costós i complicat que serveix per obtenir el olis essencials de flors delicades, és el denominat “enfleurage” o enfloració.

L’Aromateràpia no és una teràpia nova, no és una creació de la nostra època; tot al contrari, es remunta als orígens de l’home, on en els pobles primitius i varies cultures en l’antiguitat com: els egipcis, els xinesos, els Indus, els grecs i els romans, ja feien servir les plantes i els olis essencials amb finalitats medicinals, cosmètiques i en els seus rituals religiosos. 

En el S.XII s’implanta a Europa el concepte d’Aromateràpia, juntament amb els coneixements del procés de destil·lació per corrent de vapor.

En Europa occidental, els olis essencials s’han utilitzat en perfumeria des de el SXVI.

René-Maurice Gattefossé (1881-1950), químic francès, va encunyar el terme “Aromateràpia” .

Madame Marguerite Maury (1895-1968), bioquímica australiana, va introduir l’Aromateràpia a Gran Bretanya, en els anys setanta va proposar l’aplicació dels olis en els massatges. Gràcies a la seva tasca, avui dia som molts els  professionals que utilitzem aquesta tècnica.

El sentit de l’olfacte és el primer que s’estimula amb l’Aromateràpia, està connectat directament amb el sistema límbic que és la part del cervell que controla les emocions i la memòria. Al respirar certs aromes aquests  influeixen en l’estat d’ànim, milloren la concentració, afavoreixen la relaxació i alleugeren la depressió.

Alhora d’aplicar els olis essencials cal saber com es poden utilitzar i les diferents formes de aplicació, tenint sempre en compte les característiques de la persona per aconseguir uns bons resultats en els tractaments.

Mitjançant les seves fragàncies i propietats terapèutiques, els olis essencials ens acaronen tendrament en tots els nostres nivells existencials (psicològic, físic, emocional, espiritual i social).